7-Dieta

LA DIETA

EXCERCICI 1

Hem de fer una comparativa de 2 dietes del McDonalds, la primèra amb hamburgueses  i la segona amb enciam.

.Primera dieta (amanida):

He escollit "Southwest Buttermilk Crispy Chicken Salad" com a primer plat. Consta de 640 kcal totals. 

-Proteïnes:28g

-Carbohidrats:52g

-Greixos:36g

De segon plat tenim "Chiken McNuggets", tenen 470 kcal 10 peces.

-Proteïnes:24g

-Carbohidrats:32g

-Greixos:28g

I de beure una cocacola zero.0kcal

KCAL TOTALS: 1110kcal

.Segona dieta (hamburguesa):

De primer he escollit la "Big Mac" que té 540kcal totals.

-Proteïnes: 25g

-Carbohidrats: 46g

-Greixos: 28g

De segon plat unes patates fregides de 220kcal

-Proteïnes:3g

-Carbohidrats:29g

-Greixos:10g

I per beure una fanta mitjana, 210kcal.

KCAL TOTALS: 970kcal

Donades les dades observem clarament que cap de les dues opcions es saludable ni equilibrada. Fins i tot l'enciam te mes Kcal que l'hamburguesa, cosa que no es molt comú en l'àmbit casolà. Quasi tots els aliments tenen alts continguts en greixos saturats (dolents) i estàn altament processats i per tant dolents per la salut.

EXCERCICI 2:

Quin és el meu pes saludable segons l'OMS?

Hem trobo en el grup dels normopes, i el IMC (indici de massa corporal) és 22.6

Penses que és fiable?

Personalment crec que si és un mètode fiable ja que darrere hi ha formules que t'ho mostren però no amb el 100% de precisió.

Proposta dieta sana i equilibrada:

Esmorzar: Torrada integral amb tomàquet i iogurt amb poma.

Mig matí: Maduixes.

Dinar: Amanida d'alvocat, mango i salmó. Lluç a la vinagreta.

Mitja tarda: Iogurt desnatat amb compota de poma


Sopar: Minestra de verdures. Mandonguilles de vedella a forn. Kiwi.

Aquest menú seria ideal, obtenim els macronutrients necessaris i òptims per tindre una dieta sana i equilibrada. Obtenim Carbohidrats de la torrada integral de l'esmorzà. Proteïnes del salmò, lluç i les mandonguilles i Greixos saludables del iogur, advocat, mango i salmò.

EXCERCICI 3:


Observa el vídeo que trobaràs a la dreta i explica què té a veure l'alimentació amb la justícia social, alimentària i ecològica. També respecte als trastorns alimentaris: Canvia la prevalença segons on naixem o té més pes el context de la globalització del S.XXI?


El video ens mostra la desigualtat social, ja que diu que 820 milions de persones pateixen de gana, però més pateixen de sobrepes o obesitat. Això ens fa pensar, ja que si la gent que pateix d'obesitat o sobrepès el menjar que ingereixen amb excès el donessin a la gent que realment ho necessita realment, tot aniria millor. 

Òbviament que canvia la prevalença, ja que no és el mateix néixer a Amèrica que a Àfrica. 
També depen l'economia del pais i la riquesa, ja que sense diners no pots obtenir els nutrients necessaris per sobreviure.

EXCERCICI 4:


Imagina't que ets un/a astronauta de l'ESA (Agència Espacial Europea) i vas a l'espai per una duració major de 3 mesos a l'estació espacial internacional. Com t'alimentaries? En aquest article et parla sobre això. També pots fer recerca pel teu compte. Explica com seria la teva alimentació i els reptes que et suposaria.

Menjaria el mateix que a la terra però de diferent forma, ja que a l'espai els factors de la microgravetat i les limitacions d'espai i energia et limiten a l'hora de nutrirte. La microgravetat tendeix a adormir les papiles gustatives dels astronautes, per aquest motiu escolliria un menjar molt condimentat amb espècies.


Quan arriba l'hora de dinar,  prendria, per exemple, la bosa de carn o pollastre deshidratada a el buit, i injectaria una certa quantitat d'aigua calenta d'un dispensador que hi ha a la cuina del transbordador. Tot seguit hauria de donar-li un "massatge" a la bossa perquè l'aigua s'incorpori bé als teixits de la carn, i esperar uns 10 minuts perquè es rehidratin. Després he de reescalfar la bossa dins el forn (si hi ha forns a bord dels transbordadors). Si la carn ve en forma termoestabilizada, no cal fer res excepte escalfar-la, ja que ja ve amb una mica d'humitat. 

Seria un gran repte ja que no estaria acostumat a la gravetat i a tanta tecnologia, però imagino que a la llarga m'acabaria acostumant.

6-Les vacunes (ii)

LES VACUNES 

(ii)

4.1.Introducció i encàrrec:

-VACUNA: És una substància que ensenya al nostre sistema immunitari a reconèixer els virus o bacteris que provoquen una malaltia i defensar-se'n.

-SISTEMA IMMUNITARI: És el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les malalties mitjançant la identificació i posterior eliminació de patògens i cèl·lules tumorals. 

-LIMFÒCITS: És un tipus de glòbul blanc en el que participen un paper important per la prevenció de malalties. 

-CÈL.LULES B: Tipus de limfòcit que produeix anticossos i es fixen als microorganismes i després altres glòbuls blancs els eliminen.

-CÈL.LULES T:  Tipus de limfòcit en el que reconeixen als microorganismes directament sense necessitat d'anticossos.

-CÈL.LULES DE MEMÒRIA: Cel·lulès en el que si es produeix una infecció causada per un organisme en el que ja ha sigut restat al cos, el nostre cos respondrà ràpidament i no ens posarem malalts.

4.2. Experiment d'efectivitat de la vacuna:

-(4.2 a)L'equip de la investigadora que us rep ha identificat un fragment del virus Y. Quin nom rep i què volen comprovar per saber si és un bon candidat per a la vacuna?  Rep el nom d'antigen Y, Comproven si pot ajudar a la resposta immunitària dels animals i si cal adjuvant per maximitzar la resposta.

-(4.2 b). Quina tècnica de laboratori utilitzareu en aquest experiment? Què ens permetrà detectar aquesta tècnica? Utilitzarem la forma anomenada ELISA, ens permet la detecció de la presència d'anticossos específics contra un antígen.

-(4.2 c). El teu estudi ha estat aprovat pel comitè ètic perquè seguia el principis de les 3R en l'experimentació animal. Un cop ja sabeu que en la recerca s'apliquen aquests principis, com respondríeu a l'opinió següent?

"La recerca de coneixement no és un fi que justifiqui qualsevol acció. Per això, denunciem que la ciència sempre utilitza animals d'experimentació com si fossin objectes sense drets, sense preocupar-se pel seu patiment ni per la quantitat que n'utilitza."

Personalment crec que no és cert, ja que en aquesta pàgina web especifiquen que sempre intenten tindre en compte el benestar dels animals que utilitzen per les proves.

4.3. Reflexió sobre la recerca que heu dut a terme

Us convidem a reflexionar sobre alguns aspectes relacionats amb l'experiment virtual que heu fet al Centre de Recerca Biomèdica..

Per saber el nombre de ratolins necessaris perquè l'experiment sigui vàlid, les persones que fan recerca apliquen diferents eines de la bioestadística per fer un càlcul de mida mostral. A l'experiment que heu fet, us han informat que nou ratolins eren suficients per mesurar l'efectivitat de la vacuna. Creieu que si nou amics vostres es vacunen del virus Y i no s'infecten, podríeu concloure que la vacuna és 100 % efectiva? Per què?

No, ja que cada cos reacciona diferent i per el simple fet de que 9 ratolins es curin, no significa que tots els ratolins que existeixin també s'hagin de curar. Però també cal recalcar que te moltes possibilitats de curar el virus.

4.4 .Reflexió sobre el balanç de riscos i beneficis

-(4.4a). Llegiu el prospecte de la nova vacuna i expliqueu per què la descriuen com a immunògena.  Perquè en el 97% dels casos en els que s'ha administrat la vacuna, s'han detectat anticossos que protegeixen la infecció.

-(4.4b). Accediu a l'aplicació que el Dr. James Lind ha carregat a la tauleta. Completeu les frases següents amb la informació que hi trobareu:

a) Segons el gràfic, veiem que el nombre de casos de A(XARRAMPIÓ) són els que més han disminuït després de la comercialització d'una vacuna.

b) Quan una malaltia com la verola s'elimina a tot el món es diu que s'ha .B(ERRADICAT)

c) Patir complicacions greus a causa del xarampió és MENYS probable que contraure el xarampió si no estàs vacunat, i és MES probable que patir una reacció greu a la vacuna.

5.- VACUNAR-SE O NO, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

-(5.1 a). Quines tres actituds de les famílies respecte a la vacunació descriu la infermera? Quins motius dona als pares i mares per vacunar els seus fills?

Els motius són que l'evidència científica avui en dia és irreputable i que vacunar-se no te res negatiu, tot es positiu. També els hi diu que les malalties actualment estan repartides arreu del món ,per sort a Espanya no tenim moltes, però si el dia de demà el teu fill viatja, pot contagiar-se fàcilment si no es vacunat. I també pot passar al contrari, que un estranger vingui a Espanya i et traspassi el virus.

-(5.1 b). Descriu els principis de la bioètica que s'apliquen a la vacunació. 

Beneficiència: Beneficiar al pacient, les vacunes són clarament beneficioses perquè protegeixen enfront de malalties que poden ser mortals i causar discapacitat. 

No maleficiència: No perjudicar, que els efectes adverses de les vacunes siguin clarament menors que els beneficis que s'hi pretenen obtenir. 

Autonomia: Que les persones disposin d'informació adequada i rigorosa per a prendre una decisió. 

Justíc: Principi de justícia, que tothom tingui accès a les mateixes prestacions. A Espanya, totes les vacunes sistemàtiques són gratuïtes per a tothom dins del sistema sanitari públic. L'excepció són les recomanades no incloses dins d'aquest calendari, perquè són malalties poc freqüents, però poden produir efectes molt greus, no obstant són diners ja que normalment són 3 o 4 dosis. Un exemple és la del virus del papil·loma humà associat amb el càncer d'úter.

-(5.1 c). Quins efectes adversos de les vacunes es descriuen al vídeo? S'ha demostrat alguna relació de la vacuna triple vírica amb l'autisme?
Braç inflat, dècimes de febre i 1 de cada 100.000 persones pot sentir algun afecte advers greu.

6.- CAP A L'ERADICACIÓ DE LA SIDA

1.1.) Per què no és el mateix dir VIH que sida? Expliqueu-ho amb les vostres paraules.

El VIH és el virus que destrueix a el sistema immunitari, mentre que la sida és l'etapa final de la infecció. No és el mateix estar infectat pel VIH que tenir la sida. Tot i que el VIH és el causant de la sida. En la sida, el sistema de defensa no està en capacitat de protegir-lo davant les malalties oportunistes i dels microorganismes de l'entorn.

-(1.2.)Escriviu breument quina us sembla que és la causa que fa difícil el tractament de la malaltia i la seva eradicació.
Es difícil ja que cada persona que te VIH necessita una vacuna diferent per errdicar-lo i hi ha molts tipus. La gent per desgràcia no presta antenciò a l'hora de tindre relacions sexuals i doncs els hi pot mes el moment que els efectes que pot tindre.

5-Les vacunes

LES VACUNES

1-Carnet de Vacunes:

Be,avui parlarem de les vacunes.Una vacuna és una preparació que s’obté a partir d’un microorganisme o un dels seus derivats. Quan s’administra, proporciona una informació a l’organisme i el capacita per poder-se defensar contra una infecció determinada. Com be ja sabem en l'actualitat tothom esta vacunat, des de petits ja ens vacunen per prevenció de possibles malalties. Encara que hi ha gent que segueix pensant que realment no tenen cap efecte, però s'equivoquen.

Aquest és el meu carnet de vacunació on cada vegada que m'han vacunat al llarg de la meva vida, han apuntat de que m'han vacunat, el dia i el centre. A continuació aniré explicant en que consisteixen les vacunes que m'han posat i la malaltia que eviten.



-DTPa(diftèria,tètanus i tos ferina, acel·lular): Aquestes tres enfermetats poden ser molt greus i aquesta vacuna ens protegeix de la diftèria, tètanus i tos ferina. M'han vacunat 3 vegades d'aquesta vacuna (1/10/2003, 27/11/03 i 29/1/04).

-OPV(poliomielitis oral): És una vacuna que ens defensa de la poliomielitis, aquesta infermetat no te cura, però es pot prevenir mediant immunització. És una vacuna segura i eficaç.(1/10/2003, 27/11/03, 29/01/04 i 28/6/05).

-Hib(haemophilus influenzae tipus b): És una vacuna que et defensa de una enfermetat greu causada per una bacteris. Generalment afecta als nens menors de 5 anys. Aquesta vacuna et protegeix de las enfermetats per Hib,que poden causar discapacitat de per vida i ser mortals.(1/10/2003, 27/11/2003, 29/1/2004 i 28/6/2005).

-MCC(meningitis C conjugadas): Aquesta vacuna protegeix de l'enfermetat de Meningococo que pot provocar meningitis, infecció de la membrana que recobreix el cervell  i infeccions de sang. (1/10/2003, 27/11/2003 i 29/01/2004)

-XRP(xarampió, rubèola i parotiditis): En general s'administra a nens i nenes d'aproximadament un any d'edat, com un reforç abans de començar l'edat pre-escolar entre els quatre i cinc anys d'edat. És una vacuna utilitzada de manera rutinària al voltant de el món.(16/11/2004 i 26/7/2007).

-DTPa(diftèria, tètanus i tos ferina, acel.lular): (28/6/2005)

-HB(hepatitis B): Aquesta vacuna protegeix de l'enfermetat de l'Hepatitis B, que  pot produir càncer de fetge.La vacuna conté una de les proteïnes de la superfície del virus de l'hepatitis B, l'antigen de superfície de l'hepatitis B.

-Malaltia pneumocòccica: l pneumococ és un bacteri que es troba a la gola i d’aquí pot passar a la sang, tot produint malalties molt greus sobretot en nens menors de 5 anys. Aquesta vacuna es molt important.(6/02/2015).

Altres Vacunes:

-MEP A: La vacuna HIV CTL MEP és una barreja de quatre pèptids sintètics, cada un dels quals conté un dels tres epítops diferents de CTL de VIH derivats dels gens env o gag.(21/11/2014)

-VARICELA: La vacuna contra la varicel·la es la s'aplica juntament amb altres vacunes. També, a nens entre els 12 mesos i els 12 anys d'edat poden rebre aquesta vacuna juntament amb la triple (contra el xarampió, les galteres i la rubèola MMR) en una sola injecció, coneguda com MMRV.

2-Que són les vacunes?

Part 1: De quines malalties ens protegeix?

1. De quantes malalties s'ha vacunat el Biel fins ara? 
Des de que ha nascut, 12 vegades com a mínim. 

2. Enumera els noms de les diferents malalties infeccioses que tenen vacuna i que surten al llarg del vídeo.

La vacuna de la grip, la poliò, la malària, VIH, xarampió i verola.

3. Quina malaltia s'ha erradicat gràcies a la vacunació?

La verola i poliò.

Part 2: Riscos de no vacunar-se i de fer-ho

1. Quin símptoma molt greu pot causar la poliomielitis i en quants casos es dona? Quines conseqüències ha tingut la infecció en la Núria i la Zulay?

Pot provocar una greu paràlisis i afecta al sistema nerviós, aproximadament una de cada 200 infeccions.

La Núria viurà tota la seva vida amb cadira de rodes i la Zulay, haurà de viure amb dolors a la zona lumbar, al melic i als genolls; també amb muletas.

2. Com ha variat el nombre de casos de poliomielitis des que l'OMS va impulsar la campanya de vacunació?

S'ha reduit dràsticament un 99% menys, abans hi havia 350.000 casos ara 37.(2016)

3. Quins símptomes presenta el xarampió?

Febre, tos seca, conjuntivitis i febre

4. Per què creus que es parla tant dels riscos al vídeo? Amb quins altres riscos es compara?Doncs perquè ens donem conta del que pot arribar a passar i tindre més cura. Es compara amb el xarampiò, poliò...

Part 3: Com funcionem?

1. Com actuen les vacunes sobre el sistema immunitari?
Les vacunes ensenyen al nostre sistema immunitari a reconèixer els patògens que provoquen una malaltia i a defensar-nos en cas d'una futura infecció.

2. Quin benefici comunitari comporta la vacunació?

salva vides cada any;

-Salva vides cada any

-Ajuda a combatre malalties, fent possible el seu control, eliminació i fins i tot la seva eradicació

-Vacunarse és un acte de solidaritat, et protegeix a tu i ens protegeix a tots.

-La vacunació és important al llarg de tota la vida, no acaba en la infància

-Preveu complicacions de malalties infeccioses i alguns tipus de càncer

-Proporciona beneficis socials i econòmics

-És un dret bàsic dels ciutadans

-Forma part d'un estil de vida saludable

-Les vacunes són segures

-Aprofita qualsevol visita a el Centre de Salut per a comprovar si estàs bé vacunat.

3. Per què s'han tornat a donar casos de xarampió en els darrers anys?
Doncs perquè no a tots els paisos no hi ha una cobertura òptima de vacunació de xarampió. El 87% dels casos de xarampió a la UE no estaven vacunats.


Part 4: De què es componen?

1. Quins components poden contenir les vacunes?

Hi ha diversos components com: Proteines, patògens atenuats o inactivitats a partir del virus i bacteris que provoquen la malaltia entre altres.

2. Què és el tiomersal? Es pot considerar nociu?

És un compost que conté mercuri que serveix per protegir la vacuna contra contaminacions.

Sí, és un producte nociu però, no obstant, les quantitats que s'utilitzen i els perfils de seguretat han disminuït clarament.

Part 5: Qui es vacuna i quan?

 1. A quina edat es rep la majoria de les vacunes sistemàtiques? Per què?
Durant els dos primers mesos de la vida reben la majoria de les malalties per protegir-se tan aviat com sigui possible de malalties que els poden afectar i que poden afectar comportacions greus. 

2. Quines persones menciona el vídeo que no poden vacunar-se? Com es poden protegir?
Els nounats, els infants amb càncer o les persones amb malalties cròniques Es poden protegir amb l'efecte protector d'alguna vacuna que s'ha posat algun membre de la comunitat.

-Recerca Actual en Vacunes

3.1 Quins avantatges comporten les VLP respecte al que s'utilitza en les vacunes actuals? Quines malalties poden ajudar a prevenir? Quines expectatives generen respecte al càncer?
Els avantages que comporten les VLP respecte al que s'utilitza a les vacunes actuals són:
 es podrà tenir per fí una vacuna contra el VIH.

Les malalties que poden ajudar a prevenir són el VIH,sífilis, tuberculosi, malària.

Respecte al càncer, si poden posar proteïnes especifíques de cèl·lules tumorals a les nostres vacunes i poden generar una resposta contra elles això pot ser de gran ajuda a les immunoteràpies que ja existeixen contra el càncer.

3.2.. Descriviu el procés d'obtenció de les VLP que explica la investigadora. En el cas d'una vacuna per al VIH, quines parts del virus triarien per generar la VLP i per què?
Sobre el paper, decideixen què volen presentar al sistema immunitari. Quina és la part en VIH, quines són les zones més conservades sobretot el ventall de tipus del virus VIH i que serien interessants i que generaran una resposta protectora contra el virus en una possible infecció. 
Si dissenyen les VLP amb les parts variables, la vacuna només serà protectora contra una de les diferents variants. 
Si dissenyen les VLP amb les parts conservades, la vacuna protegirà contra les diferents variants. 
Un cop decidit, passen a generar això en forma d'ADN.
Generen ADN que codifica per la part conservada de les proteïnes.
Aquest ADN es transfecta, es posa dins d'una cèl·lula en cltiu al laboratori.
Aquestes cèl·lules expressen moltísima proteïna i generan la VLP.