4-La nostra petjada al planeta

LA NOSTRA PETJADA AL PLANETA

Fa temps, les nostres companyes de 1r de Batx B ens van fer una xerrada sobre el canvi climàtic. Van tractar temes força importants com els plàstics i les catastrofes que podriem arribar a contemplar si no parem això.

Iniciarem parlant dels plàstics:

Com be ja savem un plàstic es format per combustibles fòssils. La contaminació dels oceans no és l'únic problema devastador per al planeta que genera la indústria del plàstic. La producció, el refinament i la incineració de plàstics, i fins i tot les deixalles que queden desateses al mediambient, generen en el seu conjunt unes emissions de gasos d'efecte hivernacle equivalents a les de 189 plantes elèctriques de carbó, segons un estudi publicat pel Centre pel Dret Internacional Mediambiental (CIEL, per les sigles en anglès).

L'informe alerta que amb el creixement previst en el consum i la producció de plàstics, aquestes emissions també creixeran fins a les 2,8 gigatones de CO₂ l'any 2050, l'equivalent a 615 plantes elèctriques de carbó. O el que és el mateix, el plàstic emetrà el 2050 el 13% del pressupost de carboni del planeta, que és el total d'emissions que els científics calculen que es poden fer com a màxim si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 2 graus.









D'altra banda la indústria del tèxtil i la del calçat són responsables del 8% de les emissions mundials de CO2: el 6,6% correspondria al sector del tèxtil i el 1,4%, al del calçat; si les pràctiques del sector no canvien a curt o mitjà termini, aquest registre augmentarà un 49% en una dècada. Així ho afirma l'estudi "Measuring Fashion: Insights from the Environmental Impact of the Global Apparel and Footwear Industries study", elaborat per Quantis.

Cada ciutadà consumeix una mitjana de 11,4 kg de peces de vestir a l'any, el que es tradueix en 442 kg d'emissions de CO2 per càpita, aproximadament la mateixa quantitat 
Que expulsa un cotxe durant 2.400km. 

Algunes maneres de no contribuir tant amb el canvi climàtic relacionat amb el tèxtil són:

Fibres reciclades i amb menor impacte: La selecció de materials és clau i per això han d'apostar per opcions més sostenibles, preferiblement per fibres amb un menor impacte ambiental (com el cotó procedent de l'agricultura orgànica regenerativa), materials que requereixin processos menys intensius en energia i fibres reciclades. El reciclatge de peces de vestir és sostenible quan es combina amb una reducció en el consum de moda ràpida
Aposta per les energies renovables: S'ha de reduir la dependència dels combustibles fòssils i apostar per energies renovables. L'informe assegura que podria reduir-se el 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle si l'ús d'energies renovables augmentés al 60%.
La digitalització i nous models consum: La digitalització pot millorar l'eficiència de les indústries mitjançant la reducció de matèries primeres i residus. Les noves tecnologies també poden incidir en una major eficiència energètica per a reduir encara més les emissions en les etapes clau del cicle de producció, com el tenyit i l'acabat i la preparació del fil. D'altra banda, és fonamental donar suport altres models de consum i apostar per la reutilització per allargar la fase d'ús de l'article.








L’agricultura és la principal font de la producció de CH4 i de NO2. S’estima que el sector de 
l’agricultura, incloent-hi el canvi d’ús de la terra (desforestació) i activitats relacionades, com la fabricació de fertilitzants, representa un 30% del total de l’emissió de gasos, una contribució que encara que sembli sorprenent és més gran que l’originada per la indústria i major fins i tot que la del transport. La ramaderia, incloent-hi el transport i l’alimentació de bestiar, representa el 80% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que s’ocasionen en l'agricultura.                                                                                                                               

Les dietes més sanes podrien contribuir a reduir fins a un 17% les emissions de gasos.

Segons dades de l'estudi, als Estats Units el sector alimentari és responsable d'aproximadament un 30% de el total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de país. La causa és l'alta proporció d'aliments d'origen animal presents en la dieta mitjana dels nord-americans, els quals solen consumir gran quantitat de carn vermella i productes processats en detriment de fruites i verdures. Una alimentació poc saludable que es calcula és responsable de repunt de malalties cardiovasculars i de l'alt índex dels casos d'obesitat i diabetis, malalties que causen a el país una despesa anual 3 bilions de dòlars (uns 2,8 bilions d'euros), o el que és el mateix, el 30% de tota la despesa sanitària de país.

S'han de menjar mes fruites i verdures i menys carn vermella per ajudar a contribuir a contra del canvi climàtic.

Les dones tenen una mitjana de 520 cicles al llarg de la vida fèrtil -uns 40 anys-. Durant cada menstruació utilitzen una mitjana de 18 tampons o compreses. I l’última dada: Amb les solucions íntimes convencionals cada dona genera 136 kg d’escombraries a l’any. Aquestes compreses, salva slips i tampons suposen el 0,5% del total de les escombraries que arriben als abocadors

Només a Espanya hi ha més de 13 milions de dones en edat de menstruació. Això són 234 milions residus de tampons i compreses cada mes, 2.930 milions a l’any.

El que la majoria de gent desconeix és que tots aquests residus abandonats, a més de posar en risc la supervivència de la biodiversitat i la destrucció dels ecosistemes marins, generen Gasos d’Efecte d’hivernacle en degradar-se. I són els gasos GEI com el metà o el diòxid de carboni, els que provoquen l’escalfament global del planeta Terra.

Les compreses i tampons amb els seus embolcalls, aplicadors i tires adherents triguen més de 300 anys a degradar-se. Per no parlar de la petjada de carboni que suposa produir totes aquestes compreses de nou. Amb l’ús d’alternatives sostenibles per a la higiene íntima -solucions que impliquin la reutilització i l’economia circular-, aconseguirem reduir enormement la petjada de carboni d’aquest sector. La petjada de carboni serà molt de menor que la que es generaria en fabricar aquests productes d’un sol ús.

Solucions:

Malgrat ser un estalvi d’impacte ambiental, aquestes solucions alternatives com les compreses o tampons de tela, les copes menstruals o les calces per a la regla fan front al canvi climàtic i permeten l’estalvi econòmic. Per exemple, amb les calces Cocoro, que tenen una despesa mitjana de 29,90 € i duren 60 rentades, gastarem uns 2 € al mes enfront dels 3 €-5 € de mitjana que valen les compreses o tampons que utilitzem durant un mes -depèn la marca que decidim comprar-.

Només el 9% dels materials es reutilitzen globalment, a pesar del fet que les emissions estan estretament relacionades amb l'ús de recursos. No obstant això, el món pot maximitzar les seves possibilitats d'evitar el perillós canvi climàtic apostant per una economia circular.

L’informe Circularity Gap 2019 de Circle Economy assenyala que la majoria dels governs amb prou feines consideren mesures d’economia circular en polítiques encaminades a assolir l’objectiu de l’ONU de limitar l’escalfament global a 1, 5 °C per sobre dels nivells preindustrials. Llançat el primer trimestre de l’any, durant la Reunió Anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, Suïssa, destaca l’immens abast per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant l’aplicació de principis circulars: reutilització, re-fabricació i reciclatge, en sectors clau com l’entorn construït.

Només el 9% dels 92,8 mil milions de tones de minerals, combustibles fòssils, metalls i biomassa que ingressen a l’economia es reutilitzen anualment.

L’informe destaca que l’economia mundial és només circular en un 9%: només el 9% dels 92,8 mil milions de tones de minerals, combustibles fòssils, metalls i biomassa que ingressen a l’economia es reutilitzen anualment. Circle Economy calcula que “el 62% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, excloent les provinents de l’ús de la terra i la silvicultura, s’alliberen durant l’extracció el processament i la fabricació de béns per a atendre les necessitats de la societat; només el 38% s’emet en el lliurament o subministrament i l’ús de productes i serveis”. Per tant, el canvi climàtic i l’ús de materials estan estretament relacionats. En aquest sentit, segons el Panell Internacional de Recursos de les Nacions Unides, l’ús global de materials s’està accelerant: s’ha més que triplicat des de 1970 i podria duplicar-se de nou per 2050 si no es prenen mesures.

Període de no retorn 2030: Límit 2050

L'extinció total dels esculls de coral, deu milions de persones més exposades a inundacions, cada vegada menys zones aptes per al cultiu de cereals ...

Una diferència de només mig grau de temperatura tindria conseqüències devastadores per al nostre planeta, pel que cada vegada és més urgent limitar l'augment de la temperatura global a un màxim de 1,5 graus centígrads
I el temps per actuar se'ns està acabant, un últim anomenat per salvar la Terra d'una imminent catàstrofe.

De fet, segons l'informe, actualment anem camí a un augment de 3 ° C, molt per sobre de l'màxim de 2 ° C contemplat pels Acords de París sobre canvi climàtic.

Un màxim que, segons els científics, sembla més cada cop menys desitjable

.

Efecte Papallona:

L'efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini.

El maig de 2016, 25 escoles impulsores i 4 institucions privades van engegar un projecte, que un any i mig després, s’ha estès a més de 500 centres,185 ajuntaments i milers de persones implicades dins i fora dels centres.

L’interès dels centres pel canvi cap a la innovació educativa va ser una onada que va superar la previsió inicial. Aquesta onada està esdevenint un tsunami imparable gràcies a la resposta de moltes institucions que han demostrat la seva implicació i compromís en la transformació del nostre sistema educatiu.

En aquests moments el moviment ha anat més enllà de les trobades amb els centres educatius i l’efecte de la papallona ha arribat a moltes xarxes i molts municipis, de formes molt diverses i de maneres heterogènies.